Resposta d’Arran a l’acusació judicial de grup criminal
Irònicament, la mateixa setmana en què a una banda dels Països Catalans, cert president es renta les mans de responsabilitats jurídiques i polítiques per 229 morts, a una altra banda, a Arran se’ns investiga per assetjament, danys i grup criminal.
Al 2022, arreu dels Països Catalans i a l’Estat Espanyol van començar a destapar-se un seguit d’agents de la Policia espanyola que s’havien infiltrat durant mesos i anys a diferents col·lectius i moviments socials. Un d’ells -l’agent I.J.E.G., conegut pel nom encobert de Marc Hernàndez Pons- va infiltrar-se al sindicat estudiantil del nostre Moviment: al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans).
Tant aquest, com la resta d’infiltracions no han tingut cap mena de repercussió jurídica ni política. En canvi, Arran, a partir de ser acusades de fer pintades i llançar ous a la comissaria de la Policia espanyola a Maó, en la qual treballa l’agent I.J.E.G, passem a ser investigades com a grup criminal.
No és només que no hi hagi hagut cap control judicial de les actuacions d’aquests agents, sinó que aquesta pràctica forma part d’un entramat repressiu que ve de lluny -i va per llarg.
En els darrers anys hem vist actuacions de tota mena. El 2020, en plena pandèmia, almenys 11 adreces de correu electrònic d’Arran, Endavant, la CUP, l’Ateneu La Base, la Forja i el Sindicat de Llogateres van ser suplantades i s’hi van enviar més d’una seixantena de correus falsos per captar informació. Encàrrec dut a terme pels Mossos d’Esquadra i la Generalitat de Catalunya.
A aquestes, hi sumem els 10 casos d’infiltracions policials d’arreu de l’Estat -principalment als PPCC-, la constant aplicació de la Llei Mordassa, els canvis de protocol dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional els darrers mesos amb el nou ús del gas pebre… i els nombrosos casos de multes i penes per manifestacions, mobilitzacions per aturar desnonaments, etc.
En aquest cas, l’assenyalament per denunciar una infiltració policial, orquestrada sota la col·laboració del Ministeri d’Interior del “gobierno más progresista de la historia”, els serveix per carregar un cop més contra la nostra organització amb unes acusacions que per la seva desproporcionalitat flagrant, també semblen ironia.
I és que a punt de “celebrar” els cinquanta anys de la falsa Transició, queda més que clar que ni a les clavegueres de l’Estat Espanyol s’hi ha fet neteja ni que hi ha cap mena d’intenció de fer-ho. La impunitat amb què fan i desfan els mateixos criminals i partits hereditaris de la dictadura i les molles que es van repartir és ridícul.
La repressió política és conseqüència inevitable de la nostra lluita: és l’eina de l’Estat capitalista per desarticular qualsevol forma d’organització popular que qüestioni, confronti i lluiti per transformar el sistema. Per això, els seus cossos repressius s’infiltren-se -repercutint en la vida militant i personal de moltes militants, amb danys psicològics i agressions sexuals-, atacant-nos, incriminant-nos i mentint descaradament amb total impunitat… Mentre tornen a acusar-nos de “criminals” a nosaltres, la gent jove que ens organitzem per plantar cara i lluitar per un futur millor, en un país lliure i amb una vida digne. L’enèsima prova que encara ho tenen tot atado y bien atado.
Per moltes operacions policials que intentin, per molt de fum que intentin vendre en campanya electoral, per molt que maniobrin titulars i portades, no ens aturaran. Sabem bé que tot el que fem, com ho fem i per què ho fem té sentit. Que la nostra lluita és més que legítima i que continuarem lluitant.
El jovent ni tenim por, ni demanem permís per lluitar per la nostra vida, la nostra terra, la nostra classe i el nostre futur. Així que, si el Rei vol corona, corona li darem.