El passat 12 de febrer, després d’una trucada que alertava de la presència d’un estudiant amb una arma de foc, els mossos d’esquadra van entrar a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa per tal de realitzar escorcolls amb la finalitat de trobar l’arma. Durant aquests escorcolls cinc alumnes van ser seleccionats pels seus orígens i apartats de la resta. A continuació aquests alumnes, tots ells menors, van ser escorcollats. Un d’ells va ser obligat a despullar-se i un altre va ser agredit físicament pels agents.
Cal primer de tot assenyalar als responsables més directes, tant els mossos que van actuar, com ja és habitual, de forma racista i violenta contra aquests alumnes, com el director de l’Institut l’Ignasi Cebrian. Aquest últim en cap cas es va qüestionar el desplegament policial i, per descomptat, no va prendre, ni ha pres, cap acció per protegir els alumnes que van ser humiliats per la policia. Més encara, ha mirat d’ocultar aquesta violència i justificar-la. Arran d’aquests fets i de la difussio de tuits racistes a la xarxa social X ha estat assenyalat per l’assemblea d’ARRAN Manresa. Volem posar en dubte el fet que un centre educatiu sigui dirigit per una persona obertament racista, i assenyalar que si aixo es posible es grácies a la legitimitat que están guanyant els discursos d’odi.
L’anàlisi, però, que fem d’aquests fets va més enllà i, en tant que joves revolucionàries, ha d’anar més enllà. Els discursos d’odi fomentats per l’extrema dreta lligat a les condicions materials dels immigrants als Països Catalans i a la raó de ser dels Mossos d’Esquadra (el manteniment per la força del sistema capitalista i les seves relacions socials al Principat), són les bases fonamentals perquè es doni l’agressió viscuda el passat 12 de febrer.
L’augment del racisme i els discursos d’odi tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació tradicionals, té un paper central en la deshumanització dels immigrants del sud global. Aquests discursos apunten a una diferència cultural que es presenta com un mal endèmic per la societat, la qual es veuria cada dia més destrossada per aquesta gent que ve de fora. Això permet, també, generar una sensació de nostàlgia d’un passat on tots érem culturalment iguals i no hi havia aquesta gent que tenen el crim i la vagància com a forma de vida. És amb aquesta creació de l’immigrant diferenciat, violent, vago i delictiu que es genera la sensació d’inseguretat i juntament amb aquesta sensació l’acceptació de l’augment de les mesures de control social. Que la policia es pugui presentar a un institut i humiliar a cinc alumnes racialitzats, i que la direcció de l’institut no es posicioni o no representi un escàndol públic, és un fet que només s’entén si s’emmarca dins de l’auge del feixisme i dels discursos racistes i securitaris.
Davant del feixisme nosaltres no retrocedim. La nostra resposta no és només l’assenyalament dels responsables directes dels fets, perquè volem que els feixistes i els difusors de l’odi se sentin insegurs, aquest cop de veritat. Si no que defensem també la feina que es fa des del moviment popular de Manresa en tant que lloc de trobada i organització de la classe treballadora, vingui d’on vingui. Perquè un moviment popular fort arreu dels Països Catalans juntament amb l’acció directa és la millor forma de plantar cara al feixisme.
Solidaritat de classe i antifeixisme, aquesta és la nostra resposta i així actuarem. Sense por i sense permís.